- Com va ser el teu acostament al món de la muntanya?

De ben xicotet, el meu pare ens va transmetre la passió pel muntanyisme. Ell havia sigut muntanyenc i espeleòleg i va pertànyer al Centre Excursionista de València. Va ser, al costat dels seus amics, el primer a obrir els sifons de la cova del Sumidor de Vallada.

De xicotets estiuejàvem a Gaibiel, en la Serra d’Espadà. Allí ens banyàvem en els gorgs, agafàvem granotes, pujàvem als arbres i féiem excursions per la muntanya.

- Com van ser els teus inicis en ella?

El meu pare també va ser fundador del Club Correcaminos i era caçador. Els nostres càstigs, si ens portàvem malament, eren anar a córrer o a caçar. I a mi m'encantaven aquests càstigs (riu) i anar a la muntanya amb ell i els bons esmorzars a la brasa.

Després més major, el grup d'amics que compartíem afició pel senderisme i l'alta muntanya creguem la Penya Espadán. Almenys un cap de setmana al mes féiem un viatge per a pujar un cim.

Amb més edat vaig conéixer el món de descens de barrancs que em va apassionar i em va portar a fer-me guia.

- Des de quan formes part de FEMECV o col·labores amb la federació?

Estic federat des de 1997. En 2004 em vaig traure, en l’EVAM, la titulació de Tècnic de Senders, per la qual cosa col·labore amb la Vocalia de Senderisme des de llavors.

Ara col·labore com a vocal de Barrancs. Vull remarcar que tots els vocals fem això altruistament i per la passió que sentim cap a a el món de la muntanya.

- Què et va impulsar a sumar-te a aquest projecte?

Vaig conéixer a Carlos Ferrís en el Centre Excursionista de València, on jo vaig realitzar l'objecció de consciència, i allí vaig veure de primera mà el funcionament d'un club. Vaig treballar i vaig col·laborar allí en tot el que vaig poder i ja no vaig perdre el contacte amb Carlos. Quan em va comptar el projecte de Fem Federació, Fem Muntanya em va semblar molt interessant i em va animar a sumar-me a aquest canvi.

- Quin treball desenvolupa la vocalia?

Aquesta vocalia és de nova creació, es va desenvolupar just en la legislatura anterior, per la qual cosa porta molt pocs anys i hi havia molta faena per fer. Amb el primer que ens vam posar va anar a avaluar l'estat dels barrancs, a nivell tècnic i de seguretat. Hem creat els controls de Qualitat de barrancs perquè els tècnics esportius que col·laboren amb nosaltres realitzen informes sobre el seu estat actual.

Des de la vocalia també tenim la missió de donar a conéixer el barranquisme i els nostres barrancs. També realitzem una trobada anual, Rapelando, en el qual participen barranquistas de tot el territori nacional. És una activitat molt esperada i en la qual esgotem les places de seguida.

A més, hem creat el canal InfoBarrancs de la Comunitat Valenciana, en Facebook, on els barraquistas de dins i fora de la nostra regió poden interactuar entre ells i amb la federació i intercanviar informació sobre els barrancs.

Finalment, estem immersos en el projecte de la FEMECV de desenvolupament del Pla d'Instal·lacions Esportives de la Comunitat, referent a barrancs.

- Quins projectes o desitjos tens com a vocal?

M'agradaria consolidar tots els projectes que hem plantejat i dotar al barranquisme i oferir als barranquistas barrancs en òptimes condicions per al seu descens. Per a això necessitem la col·laboració de clubs i esportistes.

- Quin és el diagnòstic dels barrancs a la Comunitat Valenciana?

Es tracta d'una pràctica en auge. Per això, incidim en la formació dels esportistes per a la realització d'aquesta pràctica amb totes les mesures de seguretat. També continuar treballant per a millorar les instal·lacions que ho requerisquen.

- I sobre les bones pràctiques dels barranquistas?

Els barranquistas solen ser molt respectuosos amb l'entorn natural i el medi ambient. Solen vindre de la pràctica d'altres disciplines muntanyenques, per la qual cosa ja compten amb una bona consciència ambiental. Hem col·laborat amb la vocalia de Medi Ambient i Sostenibilitat en la creació del Manual de Bones Pràctiques Ambientals en Barrancs i creiem que és important difondre-ho i donar a conéixer els possibles impactes que pot generar el descens de barrancs per a així minimitzar-los.

- Fa un parell d'anys es va realitzar una enquesta sobre els hàbits dels barranquistas en la CV. Quines són les principals conclusions que s'extrauen dels resultats i en quines àrees creus que treballar més? En quins sobreïxen els barranquistas valencians?

Aquesta enquesta realitzada en 2020 ens va proporcionar una valuosa informació sobre l'estat actual del col·lectiu barranquista de la nostra Comunitat. Una de les principals conclusions va ser la necessitat de potenciar la formació, que es tradueix en major seguretat. També promocionar el barranquisme entre els més joves i les dones. I incidir en la necessitat de comptar amb una assegurança.

El 71% dels enquestats va considerar que els barrancs consolidats estan dotats d'un bon equipament. Els esportistes sobreïxen en la preparació de les seues eixides i la gran majoria ha tingut alguna formació.