Crònica de la Ruta Botànica a la Vall de Laguar (Alacant)
Crònica de la Ruta Botànica a la Vall de Laguar (Alacant)
Una Ruta Botànica per la Vall de Laguar, de poca exigència física, dirigida no sols a persones federades de major edat sinó oberta amb la finalitat que la participació fora àmplia i els/as federats/as vagen coneixent aquesta Vocalia i les activitats que programem.
La inscripció es va tancar amb 25 participants en la ruta. El punt de trobada va ser el pàrquing a l'eixida del poble de Fleix. Un punt molt concorregut perquè des d'allí parteixen les rutes més interessants per a conéixer la Vall de Laguar. A les 09:15h iniciem el recorregut en direcció a Benimaurell amb María Roselló, la nostra guia botànica i interprete mediambiental i amb Laura López, encarregada de controlar i tancar el grup, totes dues de l'empresa Endèmica.
El dia va eixir assolellat, amb alguns núvols i un poc ventós, la temperatura fresca però agradable per a iniciar la caminada. Iniciem la ruta amb unes precioses vistes i immediatament María ens va començar a introduir en l'univers de la botànica de la Vall de Laguar.
María és una gran coneixedora d'aquesta zona i comunicava amb molt d'entusiasme les varietats de diferents plantes que anàvem trobant pel camí, els usos que s'han donat a aquestes, parts comestibles i parts verinoses, la farmacologia i les plantes. Ens va demostrar ser una entusiasta defensora de la conservació dels ecosistemes rurals.
Va explicar una gran varietat de plantes entre elles, les plantes que creixen en els murets de pedra seca que separen bancals, com el “raïm” de pastor; el “margallo” una espècie de palmera autòctona que sobreviu fàcilment als incendis; la planta de la qual es fabricava la sarsa, precursora de la coca-cola actual; la olivarda, una planta atrapa mosquits, utilitzada també com a colorant; la carrasca, arbre autòcton, la seua resistència al foc i com fer germinar bellotes per a després replantar-les; les diminutes i precioses orquídies que creixen en les zones d'ombria del camí; l'arboç i els seus fruits comestibles però indigestos en gran quantitat; el baladre, planta molt verinosa.
La quantitat de dades que aportava la guia botànica era enorme i ho feia amb tal coneixement i passió que tots els participants van gaudir molt, van fer moltes preguntes i, el més important, vam aprendre moltíssim de l'ecosistema d'aquesta comarca de la Marina Alta d'Alacant.
Durant el recorregut vam poder gaudir d'unes vistes espectaculars de tota la comarca; la Serra Segaria, el Montgó, la Serra del Cavall Verd. Fins i tot al lluny es podia albirar Eivissa. A meitat de recorregut vam fer una parada per a l'esmorzar, en un lloc amb unes vistes magnífiques de la comarca. María ens va oferir a tots “raimet” de pastor adobat, que havia preparat ella mateixa. Deliciós!
Es va aprofitar aquesta parada per a explicar llegendes de la vida dels moriscos en aquesta zona i la repercussió que va tindre en aquestes poblacions les persecucions que es van dur a terme en el regnat de Felip III, l'heroica resistència d'aquesta població a la Vall i la llegenda dels quals van morir llançant-se des de la part alta de la Serra del Cavall Verd. Aquesta xarrada històrica va ser molt bonica i va agradar molt a tots els assistents.
Un altre aspecte interessant de la jornada va ser l'encreuament per Benimaurell. És un poble d'uns 260 habitants i en una dels seus carrers estrets dos equips jugaven un campionat de pilota valenciana. Un esport que es practica des d'antic en poques zones de la Comunitat.
Finalitzem el recorregut a les 13h, segons horari previst. Les persones participants van manifestar estar molt satisfetes d'haver realitzat aquesta activitat, van donar les gràcies a Maite i la vocalia per l'organització d'aquesta ruta i van demanar que es planificara més rutes d'aquestes característiques.
Després de la ruta, com estava previst, 16 assistents compartim una bona paella en el bar del poble.