Com va sorgir la idea d'emprendre aquesta aventura? El vessant solidari anava implícita en el projecte?
La idea va sorgir quan en una nit de desvetllament vaig voler organitzar una travessia llarga juntament amb la resta de l'equip. Era una idea molt bàsica, així que organitzem una reunió i ací va ser quan comencem a donar-li forma. Si, des del primer moment volíem que fora solidari, ens agradava la idea que el projecte tinguera una ressonància social i humana.
 
Com s'ha articulat la recaptació de fons? Quant s'ha aconseguit?
Parlem amb l'associació Amunt contra el càncer, i ens reunim en la seua seu. Els presentem el projecte i elles ens van ensenyar “la seua casa” i tot el treball i labor que desenvolupen en la lluita contra aquesta malaltia. Al final, hem aconseguit recaptar 4.650 euros.
 
Quin acolliment va tindre la idea en el vostre entorn?
Ha sigut impressionant veure que l'acolliment ha sigut tremenda. És veritat que ens haguera agradat que encara fora major, perquè teníem al cap que els grans mitjans de comunicació com a canals de televisió es feren ressò del projecte, i així arribar a més gent. Però, pel que fa al nostre entorn directe, ens hem vist molt recolzats i tota la nostra gent ens ha donat l'enhorabona, perquè els ha agradat molt el resultat final.
 
Com us heu preparat, tant físicament com des del punt de vista logístic?
A nivell físic ens hem deixat aconsellar per Jordi Pons, el nostre preparador físic. Ell ens ha preparat unes sessions que ens han ajudat a preparar el nostre cos en els dos mesos previs a la travessia. Quant a la logística, a l'ésser un equip de 5, hem deixat aqueix treball en mans dels més veterans de l'equip, Toni, Joan, Pepe i Enrique s'han organitzat amb l'objectiu que en la majoria d'etapes tinguérem suport.
 
Vau emprendre el repte amb alguna inquietud o meta?
No hi havia un objectiu definit ni teníem cap promesa per complir. Simplement per diversió i ganes de fer bonic i que poguérem compartir amb els altres, a més d'en el nostre territori.
 
Quins han sigut les xifres finals (etapes, quilòmetres recorreguts)?
Hem recorregut tot el GR7 al seu pas per la Comunitat Valenciana. Un total de 630 quilòmetres en 24 etapes, si comptem una intermèdia de descans, amb més de 8000 metres de desnivell acumulat i una mitjana de 27 quilómetros per etapa.
 
Quin balanç feu de l'aventura? Han sorgit molts imprevistos? A quines dificultats us heu enfrontat?
El balanç ha sigut tremendament positiu. Tot ha eixit a cor què vols i molt pocs imprevistos ens han enxampat en “fora de joc”. El més complicat de combatre ha sigut la calor, ací no hi havia manera de batallar, era una batalla perduda, però ja ho sabíem per endavant, així que tot genial.
 
Després de recórrer el GR7 de nord a sud de la Comunitat Valenciana quina opinió us mereix l'estat del camí?
L'estat del camí és molt millorable. És una llàstima que una cosa tan bonica, com aquesta sendera que conjumina cultura, tradició, esport, naturalesa i fins i tot turisme, estiga, en molts sectors, abandonat. És més, crec que hauria de ser una inversió a curt termini per a promocionar el turisme d'interior i l'esport. Que servisca com a exemple el camí de Sant Jaume.
 
Quant a col·laboració d'Ajuntaments pels quals travessa la sendera s'han mostrat col·laboradors? Ha sigut fàcil planificar les pernoctacions i descansos?
Molts d'ells sí han decidit fer-nos un buit en els seus poliesportius o en els seus restaurants o carrers, amb la condició de fer-nos el camí el més suportable possible i ensenyar-nos els tresors que amaguen els seus carrers. Vull esmentar especialment a Morella, Culla, Montanejos, Bocairent i el Pinós. Desgraciadament, uns altres no han pogut ajudar-nos, i uns pocs, no ens han atés.
 
Teniu previst algun altre repte d'aquest tipus a curt-mitjà termini?
Alguna cosa hi ha en ment si (riures). Encara és prompte, però després del bon sabor de boca i de la repercussió que ha tingut el GR 7 Solidari, segur que en un parell d'anys, prepararem una altra.