La legislatura està a punt de finalitzar. Quin balanç fas d'aquests anys al capdavant de la Federació?

La legislatura ha estat marcada per un final complicat, l'està sent per a qualsevol institució. La crisi sanitària ha trastocat molts dels plans que teníem. En aquests dos anys i mig hem hagut d'assumir restriccions, prohibicions i complicacions en les activitats de la Federació i dels clubs.

Malgrat tot, crec que hem superat amb solvència aquestes dificultats. Hem adaptat als protocols COVID les activitats i représ les que s'han hagut de posposar.

Quant al treball propi de la Federació, crec que aquesta candidatura de “Fem federacio, fem muntanya” ha introduït una nova manera de gestionar.

Acabes d'esmentar la marca d'aquesta candidatura “Fem federacio, fem muntanya” com s'ha plasmat aquest missatge en aquesta gestió?

El nostre principal objectiu era acostar la Federació als seus federats. L'equilibri territorial ha sigut una eina fonamental per a això. Comptàvem amb una sola oficina a Elx, ara tenim tres seus, una en cada província.

També la comunicació. Hem fet un salt qualitatiu per a comunicar-nos amb el federat, donar resposta a les seues inquietuds i fer-li arribar la informació que puga interessar-li. Generem moltes notícies, les comptem amb un enfocament diferent i ocupem més espai en els mitjans de comunicació donant a conéixer la nostra activitat i valors.

Finalment, l'APP digital també ha suposat un gran acostament amb el federat. La gent ens ho comenta, que ara s'informa dels assumptes de la Federació a través del telèfon. Continuarem explorant aquestes noves vies de comunicació.

Ha modificat la pandèmia el full de ruta que us vau marcar a l'inici de la legislatura?

No, però sí ens ha obligat a dedicar més esforços a l'estudi de les normatives COVID que sorgien regularment i a atendre totes les consultes que es generaven sobre aquest tema. També els canvis de dates i de condicions de les proves. Però ho hem superat. Igual que moltes federacions esportives que s'han vist amb els mateixos problemes.

L'important és que en aquesta legislatura hi havia unes propostes de canvi i hem complit més del 80% del programa electoral. I probablement aquest 20% no ha pogut dur-se a terme perquè no depenia únicament de nosaltres, sinó d'institucions i agents externs.

D'aquestes propostes que depenien de tercers quina és la que més et molesta que no haja pogut materialitzar-se?

Hem intentat signar un conveni general amb la Conselleria de Transició Ecològica que incloguera totes les peticions i accions comunes que tenim en matèria de senderes, regulació d'esports de muntanya, sensibilització ambiental, formació, activitats conjuntes, jornades, etc. Però no ha sigut possible i continuem amb un Conveni només per al registre públic de senders amb mancances i necessitat de revisió en el procediment normatiu del Decret 2004 i falta de pressupost per a donar ajudes als promotors al manteniment dels senders homologats de la Comunitat Valenciana. Per part nostra hem fet un diagnòstic i una revisió de tots els senders homologats. També hem fet una nova web de senders, que ofereix informació de qualitat. Ens falta el suport institucional perquè hi haja diners per al manteniment dels senders.

També que no ens donaren suport al 100% amb el Pla d'Instal·lacions Esportives. El repte que tenim és entrar en la revisió i homologació de les vies d'escalada, de barrancs, de les víes ferrades. Estem treballant en això, però també necessitem el suport de la Generalitat i de moment només hem trobat interés per part d'una institució.

En aquest sentit estem treballant amb els ajuntaments per a conscienciar-los del valor que tenen aquestes instal·lacions esportives en la seua economia i la importància d'invertir en elles. Els convenis que tenim amb els ajuntaments, de moment 10, estan generant treball conjunt i acords interessants.

Continuem parlant d'aquests projectes que ja són una realitat.

Hem fet canvis a l'Escola i en el Centre Autoritzat, amb un reglament.

Hi ha projectes molt importants que s'han posat en marxa, com el Esport a l’Escola i el Esport a l’Escola +. Això suposa introduir-nos en els centres educatius amb tres modalitats: escalada, carreres per muntanya i marxa nòrdica.

De la mà de la Conselleria d'Educació i Esport tenim el projecte del Refugi-Escola del Penyagolosa. Es tracta d'un tema que tindrà molt llarg recorregut i ja hem establit les bases.

També hem materialitzat ajudes, que abans no existien als clubs, en matèria cultural, mediambiental, ajudes COVID, … Hem volgut reforçar les accions d'assessorament als clubs en matèria de tràmits administratius.

A més, ha sigut un encert compaginar la llicència FEDME amb la llicència autonòmica, que va ser una petició dels assemblearis. Aquesta llicència ha permés l'entrada de gent a la Federació que d'una altra forma mai s'hauria acostat a nosaltres. També la creació de la llicència familiar.

Parla'ns del CIMS, que ha sigut una gran fita.

El Congrés Intergeneracional del Muntanyisme ha sigut el primer congrés que se celebra en la Federació des del 1963. Va ser un fòrum en el qual analitzar el present i el futur del muntanyisme. Una de les principals conclusions va ser que el muntanyisme a la regió i en tota Espanya necessita un relleu.

Per a aconseguir això hem d'apostar per la “cantera”, treballar pels xiquets i els joves i canviar la manera de treballar de la Federació i els clubs. Hem d'aconseguir atraure als joves i que vulguen estar en un club i treballar en equip, amb esperit associatiu.

Quant a les vocalies també hi ha hagut un canvi important …

Les vocalies de competició s'han mantingut. S'ha continuat amb els seus compromisos i activitats. Hem millorat reglaments. Hem invertit quasi 50.000 euros en el nou rocòdrom de bloc.

Hem fet un esforç especial en les vocalies més socials. En el cas de la muntanya inclusiva hem desenvolupat tot el tema d'esport adaptat; El Pla d'Igualtat, de la vocalia de Dona i Esport, o els programes juvenils o la lliga Sargantanes amb la vocalia de Joventut i Família.

Vocalies que no existien, com la d'Escalada i Alpinisme, han sigut fonamentals en aquests dos últims anys per a arribar a acords amb la Generalitat en matèria de la regulació de l'escalada. També la vocalia de Barrancs, amb la informació de Infobarrancs i el treball de control de qualitat de barrancs.

Segur que em deixe per esmentar altres vocalies importants i grans treballs que han desenvolupat.

En aquest sentit, també ha sigut un encert reforçar la figura de les delegades provincials, persones de la directiva que estan pendents dels clubs i dels federats de la seua província. Són 450 clubs i és difícil arribar a tots. Les delegades són ací per a mediar i estar més a prop.

Tens la mateixa il·lusió ara, en finalitzar la legislatura, que quan vas començar?

La il·lusió no es perd quan un es presenta amb el seu equip i treballa amb aqueix equip. Tots hem introduït un bufe d'aire fresc en la Federació i hem canviat la manera de fer les coses.

A més, hem vist en les enquestes de satisfacció que els federats estan contents amb el nostre treball.