Com va ser el teu acostament al muntanyisme?

Des de molt xicotet he pertangut al grup juvenil, Juniors M.D. El Rosari, en el barri del Canyamelar (València), va ser el meu primer acostament a la muntanya juntament amb les eixides que realitzem en família a la Serra Calderona, en la població de Gilet, Sant Esperit.

Tinc un bonic record del Penyagolosa. En una de les visites que féiem les famílies als acampats, el meu germà estava gaudint d'uns meravellosos dies allí. Tinc gravat en la memòria els preciosos paisatges, així com l’Ermitori de Sant Joan.

Com van ser els teus inicis en els esports de muntanya?

Em vaig iniciar a nivell federat mitjançant la pràctica esportiva de les carreres per muntanya en el Club de Muntanya “cap i cames”. També he realitzat alguna ascensió als 3.000 de Pirineus en època estival i hivernal al costat del meu grup d'amics de tota la vida.

Des de quan formes part de FEMECV o col·labores amb la Federació?

Porte aproximadament mig any col·laborant de manera més activa amb la Federació des de la vocalia. 
Una de les primeres activitats que vaig realitzar a nivell federat va ser el curs d'alpinisme oferit per la EVAM. Des d'aqueix moment fins ara he estat en contacte amb la Federació, mitjançant formació en la EVAM, i el centre d'estudis autoritzat TOSSAL, estudiant la titulació oficial de Tècnic de Mitja Muntanya.

Què et va impulsar a sumar-te a aquest projecte?

Supose que el pessigolleig de voler aportar el meu granet d'arena a un projecte ja iniciat amb anterioritat per Guillermo Lucas. Intentar arribar a les famílies i a els/les joves des d'una perspectiva una mica diferent a la que faig en el meu treball quotidià (docència). Utilitzar la muntanya com a mitjà de trobada amb la joventut crec que és alguna cosa a reforçar i potenciar.

Quin treball desenvolupa la vocalia?

L'equip de persones voluntàries de la vocalia està desenvolupant diverses vies d'actuació. Una d'elles són els campus juvenils, on estiga any hem afegit un més relacionat amb l'escalada. També hem mantingut el format de la “Lliga Sargantanes”. 
Volem arribar als clubs, a les províncies, per a veure i escoltar tot el que ja fan les famílies. Volem aportar el nostre granet d'arena a tot el que ja es realitza, a totes aquestes activitats i trobades que els clubs fan amb tant d'amor i de manera local.

Quins projectes o desitjos tens com a vocal?

Sens dubte, acostar la muntanya, la naturalesa a totes aquelles famílies i joves que d'una manera o una altra estan en cerca, però no saben com arribar al teixit associatiu. Recolzar el projecte Esport a l’Escola d'una manera més directa, recolzant-no en els centres educatius de la Comunitat Valenciana per a donar a conéixer el món de possibilitats que ofereixen les activitats a la muntanya i els respectius clubs.

El relleu intergeneracional és un dels reptes del muntanyisme. Com s'afronta des de FEMECV?

És un treball a llarg termini. Volem sembrar la llavor per a acostar a tota la joventut federada les nocions bàsiques de respecte pel medi natural. És clar que la família és el primer centre educacional del xiquet/a. Només una estreta col·laboració família-club-federació pot portar a generar aqueixa vinculació pel respecte, cura i gaudi de les nostres muntanyes.

Confiem en Esport a l´Escola com un dels pilars fonamentals per a arribar als xiquets, xiquetes i joves en edat escolar. Secundar d'una manera pràctica la fonamentació curricular impartida a l'escola, relacionada amb el medi natural i la seua cura, gràcies als nostres tècnics/ques de la EVAM.

Estem veient ja molta pedrera en escalada o marxa nòrdica creus que anem pel bon camí?

Totalment, només cal mirar els nombres de participants en les últimes convocatòries federatives. La part competitiva està vivint un moment daurat en la disciplina de marxa nòrdica, així com en l'escalada. La funció dels clubs serà transmetre'ls els valors que té el muntanyisme com a eix vertebrador de totes les nostres disciplines competitives, de totes les vocalies i sens dubte, la nostra raó de ser.

S'interessen les famílies valencianes pel muntanyisme?

Parlar de família valenciana i no parlar de muntanya, és impossible. Ja siga un compartir familiar en la caseta dels iaios, un aniversari en qualsevol àrea recreativa de la nostra comunitat, una torrà, rostida, barbacoa… Ja siga per tots aquells que la tenen més a prop o pels quals han de viure en les grans ciutats, a tots el terme muntanya els sol transmetre bones sensacions, records, experiències positives.

El número de federats i federades van en augment i això significa que els clubs estan fent una bona faena, són atractius i són el camí per a acostar-se a la muntanya de manera segura.

Quines disciplines del muntanyisme són les que més es practiquen en família?

Sens dubte el senderisme i el muntanyisme. Cada vegada més les famílies vinculades a disciplines esportives com l'escalada i la marxa nòrdica veuen en aquests esports unes escoles que difícilment ells havien pogut tindre en la seua infància.

Crec que tenim per davant molts reptes i un d'ells serà saber estar per al nostre col·lectiu federat, escoltar i donar suport a les seues iniciatives perquè la base dels seus clubs, puga mantindre's en el temps. Aprendre, gaudir i viure la muntanya amb aires i projectes nous, però sense perdre l'essència. Som muntanya.