Pots contactar amb ell, o amb qualsevol membre de la Junta Directiva, des d'ACÍ.
 
Quin és el seu esport de muntanya favorit?
Vinc del senderisme. M'apassiona preparar i planificar les eixides, tindre sempre en ment una ruta, una muntanya que pujar… M'encanta el ritual de posar-me les botes, la motxilla, agafar els bastons per a eixir a fer travessies d'alta muntanya, i tot això gaudint sempre de l'entorn i de la gent amb el qual el comparteixes.
 
Com ho va descobrir?
Viu a Onil, que és un poble d'interior de la muntanya d'Alacant i el tinc ‘a tir de pedra’. Sempre m'ha cridat molt l'atenció la muntanya i ha sigut molt fàcil accedir a ella.
He tingut molt clar que quan practiques un esport és interessant integrar-se en un club o associació perquè sempre hi ha gent que t'acompanya, et motiva, que està molt preparada i pot ensenyar-te. A pesar que Onil és un poble xicotet, compta amb un club, el Centre Excursionista Colivenc, que té ja 36 anys de trajectòria ininterrompuda i una gran quantitat de socis.
Em vaig associar i em vaig iniciar amb ells. A més, estar dins del club m'ha permés conéixer altres facetes i disciplines de muntanya que he practicat quan he pogut i ha sigut molt enriquidor.
 
Què li va portar a anar un pas més enllà i a participar en l'organització i la gestió?
Pense que gràcies a la gent que s'involucra les coses funcionen. Una vegada dins, vaig veure que podia ser part de l'entramat associatiu i treballar perquè les coses funcionen, desenvolupar projectes, col·laborar en activitats, etc.
Vaig voler tirar una mà i de seguida em vaig submergir de ple en la dinàmica. Primer vaig ser vocal, després vicepresidenta…
En el club hi havia molts homes en la directiva i també la meua participació va ser una manera de tindre una representació femenina.
 
Quin ha sigut la seua trajectòria dins de la Federació?
En 2018 el club, al costat d'altres clubs afins, van acordar que ens presentàrem uns quants membres per a donar-li un aire nou a la Federació, que entraren idees noves. Em van presentar i vaig eixir triada com a assembleària.
 
Què li va impulsar a sumar-se a aquest projecte i acabar en la vicepresidència de FEMECV?
Jo sóc una de les últimes incorporacions a la Junta Directiva. Em va cridar Carlos en la primavera del 2020 per a plantejar-me ser la vicepresidenta segona.
Em vaig sentir afalagada i sorpresa. I també va suposar un gran repte per a mi, perquè no sabia com funcionava una federació i l'estic descobrint amb passes de gegant.
La veritat és que sempre he pensat que calia treballar i col·laborar en aquestes coses i el meu club havia apostat per mi, així que tracte d'oferir tot el que puga.
 
Està resultant una experiència positiva…
Estic coneixent a gent amb molt d'ímpetu i molt preparada. També estic aprenent molt. La federació és una organització amb un estructura molt gran. Hi ha molta faena i moltes persones involucrades.
 
 
En què està treballant en aquest moment?
Tenim un Codi de bon govern molt ben confeccionat, que estableix les pautes per a un comportament ètic de totes les persones que conformen la Federació, entre altres coses, estic fent el seguiment del seu compliment.
 
Una meta que vulga aconseguir
Establir i mantindre una relació de confiança entre el federat i la Federació, un acostament i coneixement real de la Federació respecte al federat. Vull que la federació siga transparent i pròxima i tota la informació li arribe al federat. Que la Llei de Transparència siga efectiva. Crec que ja estem en el camí.
També desitge que els nous “usuaris” que ha portat la pandèmia troben en la Federació una manera de descobrir la muntanya. Tendir-li una mà a tots els que s'acosten a la muntanya ajudant-los a descobrir-la amb passió, seguretat i responsabilitat.