Entrevista a fons amb Silvia Rodríguez
Entrevista a fons amb Silvia Rodríguez
Pots contactar amb ella, o amb qualsevol membre de la Junta Directiva des d'ACÍ.
-
Sabem que pràctica nombrosos esports des de xiqueta: hípica, gimnàstica, bicicleta de muntanya… com va fer el salt a la muntanya?
Em vaig iniciar en l'esport pel meu pare. Com a gimnasta esportiu, ell va ser el que em va descobrir el plaer de practicar-lo.La muntanya la vaig descobrir ja entrada en l'adolescència, sobre els 18 anys. Sempre m'ha apassionat viatjar, tant dins com fora d'Espanya. Un dels meus primers viatges va ser a Àustria, m'impressione el Grossglockner als Alps Orientals, jo volia pujar i ací que em vaig atrevir.
Però realment sempre m'ha cridat l'atenció la naturalesa i m'ha fet sentir bé caminar i sentir-me en contacte amb ella, la meua millor teràpia. Sempre m'ha passat, tant en la mar com a la muntanya. Des de xicoteta anàvem en família el cap de setmana a la muntanya o a la platja i per això crec que d'ací ve la meua afició.
- I quin és l'esport de muntanya que practica?
Doncs una mica de tot. Com a persona inquieta i curiosa que sóc m'atrau provar coses noves. M'agrada molt practicar senderisme, però sobretot l'alpinisme i la travessia. Aquesta última m'apassiona. Estar desconnectada de la tecnologia i de la ciutat i passar 3 o 4 dies en la naturalesa, m'encanta. Principalment per l'aprenentatge i el gaudi que t'ofereix i la resiliència que et permet desenvolupar.
- Com encaixa aquesta gran afició esportiva amb les obligacions laborals?
Pot ser que siga deformació professional, perquè treball en investigació clínica i toquem molts ítems alhora. Crec que la meua capacitat organitzativa ve d'ací i aprofite molt bé el meu temps fora del treball i els caps de setmana per a viure intensament l'esport.
-
Com van ser els seus inicis en l'associacionisme?
Quan vivia a Madrid ja practicava muntanyisme. En traslladar-me a València em vaig unir al Grup Senderista de València del qual guarde moltes amistats i bonic record. Era molt divertit. Féiem moltíssimes activitats i van ser uns anys molt intensos.També estic en un club de caiac de mar participant en competició, perquè m'apassiona la mar. En aquests moments compagine totes dues aficions i des de l'any passat dirigisc la Secció de Muntanya Club Judo Canet, organitzant i promovent activitats de muntanya en família i fomentat la participació en activitats mediambientals.
- I l'entrada en FEMECV?
Va ser una mica de casualitat. Em va animar un amic perquè considerava que podia aportar molt i podria ser la veu de molts federats. Com sempre m'agrada estar en projectes, donç em vaig decidir a col·laborar presentant-me com a esportista en les passades eleccions. Vaig ser triada assembleària i se'm va proposar per a unir-me a la junta.
- Com està sent el seu treball com delegada de FEMECV?
Increïble. Sobretot l'acostament. Era un desig que sempre havia tingut però no el veia tangible. L'estar ara com a delegada i poder ser la receptora i la veu de les idees i propostes que arriben des de clubs i federades/ts, és un luxe. Per a mi és una satisfacció ajudar i coordinar aquests dubtes i inquietuds.
-
Un repte o desitg que dur a terme en la federació o en el món de l'esport de muntanya de la Comunitat
Ja de fet he pogut materialitzar molts reptes. El primer repte va ser llançar l'enquesta d'estat dels clubs de la Federació i elaborar l'informe, que ens va permetre veure les necessitats i amb els resultats vam poder proposar un programa d'activitats d'interés. Actualment estic treballant, juntament amb la Vocalia de Muntanya Inclusiva i la Vocalia de Seguretat i Salut, en un projecte que esperem veja la llum per a Juny.Molts dels programes de la junta es van plasmar al principi de la legislatura: formacions, tallers divulgatius, programes culturals, etc. També la complexitat de crear diverses vocalies que no havien existit fins llavors.
Des de les delegacions provincials hem treballat per a activar i reactivar als clubs i continuem treballant en dos reptes, un a través de les Jornades Interclubs i un altre és poder celebrar a la fi d'any el 1r Congrés de Muntanyisme de la CV.
Les delegades acostem la Federació a les federades, federats i als clubs per a moure i promoure aquelles activitats i iniciatives que es proposen i sobretot vull transmetre al col·lectiu federat i Clubs que la federació és pròxima, la comunicació activa i bidireccional i els interessos són comuns per a avançar i créixer com a estructura associativa en valors, formació i respecte al medi natural.
El muntanyisme és esport, cultura, naturalesa, seguretat, inclusió, territori i salut.
On hi ha voluntat hi ha camí i per això, totes i tots som Federació.