Com va ser el teu acostament al muntanyisme?
A meitat dels anys 80, quan tenia 15 anys amb el grup d’amics em vaig iniciar en la pràctica dels esports de muntanya. Realitzarem les nostres primeres acampades i ascensions als cims del Benicadell i el Penyagolosa. Eren temps d’eixir a conèixer el que tenim més a prop, les serres i paratges que envolten Ontinyent. No teníem vehicles, ni roba tècnica, ni calçat de muntanya, agafàvem la tenda “canadiense” de l’època i cap amunt.
 
Com van ser els teus inicis a aficionar-te als esports de muntanya?
La primera entitat excursionista a la que vaig pertànyer i en la que em vaig federar va ser el Club de Muntanya Ontinyent, també a meitat dels anys 80. Després del parèntesi dels anys d’anar a estudiar a València, en 1992 torne a la pràctica dels esports de muntanya incorporant-me al Centre Excursionista d’Ontinyent (CEO) del que he sigut soci fins l’any passat. Vaig formar part de la junta directiva del CEO durant 16 anys, 8 com a secretari i 8 com a president, fins l’any 2012. Son quasi trenta anys de gaudir de les activitats a la muntanya i de l’activitat associativa. Com en altres àmbits de la vida, hi han hagut  moments bons i dolents, de satisfaccions i de disgustos.
L'any 2005 celebrarem amb diferents activitats el 50 aniversari del Centre Excursionista d’Ontinyent. Des de 1993 he pogut gaudir i participar en les marxes intercomarcals, activitat mensual, organitzada per 11 clubs/centre excursionistes de les comarques de La Costera, La Vall d’Albaida, El Comtat, L’Alcoià i L’Alt Vinalopó. Les intercomarcals han estat la millor oportunitat per conèixer el territori més proper, així com per fer amistat i conèixer moltes persones dels centres excursionistes de les comarques veïnes. L’organització de viatges i excursions col·lectives a Pirineus, Andalusia..., les marxes infantils, les marxes nocturnes per vore eixir el sol als cims del Montcabrer i el Benicadell, la posada en marxa del Grup Jove del CEO per obrir la nostra entitat als més joves i les seues famílies, descobrint els esports de muntanya, les marxes en defensa del tren Alcoi-València, i per la conservació i protecció de la Valleta d'Agres, han estat les experiències mes intenses i gratificants d’aquest període al Centre Excursionista d’Ontinyent i com a excursionista federat.
 
Des de quan formes part de FEMECV o col·labores amb la federació?
L’any 2010, sent president del Centre Excursionista d’Ontinyent, em presente i entre a formar part per primera vegada de l’assemblea de la FEMECV, per l’estament de clubs, renovant dita representació en 2014 i 2018, fins l’actualitat.
Durant aquests anys com a assembleista, he presentat i defensat diferents propostes, per potenciar i afavorir que els esportistes es federen preferentment a través dels clubs, per potenciar la transparència de la FEMECV, demanant que es facilite a tots els clubs la informació dels pressupostos i comptes anuals de la federació, així com de la resta d’acords de l’assemblea, per introduir, normalitzar, així com també equiparar la presència i ús del valencià en totes les publicacions, escrits, tràmits i àmbits de la FEMECV,...
 
Què et va impulsar a sumar-te a aquest projecte?
Vaig conèixer com assembleista a la FEMECV a Carles Ferris, amb qui vaig coincidir i recolzar propostes i iniciatives per recolzar els clubs que conformen la pròpia Federació. L’any 2018 vaig acceptar la proposta que Carles Ferris en va plantejar de participar en el projecte “Fem federació, fem muntanya”. Una opció de renovació i canvi a la FEMECV, després de 32 anys,  apropant-la més als clubs, recolzant les activitats excursionistes no competitives, la vinculació de l’excursionisme amb la nostra cultura, el patrimoni i la defensa i coneixement del territori valencià, a mes de fomentar les iniciatives de voluntariat esportiu, social, mediambiental i cultural, així com introduir i normalitzar l'ús del valencià en tots els àmbits de la FEMECV.
 
Quin treball desenvolupa la vocalia?
Aquesta vocalia ha estat també una de les de nova creació. Des del seus inicis a desembre de 2018, ens vam fixar com a principal objectiu de la vocalia recolzar als clubs i esportistes valencians en les seues activitats i iniciatives culturals. Convocant el Programa d’Ajudes FEMECV d’Activitats Culturals, que aquest 2022 ha complit la seua quarta edició, al que hem destinat la quasi totalitat del pressupost del que disposa la vocalia, recolzant un total de 43 iniciatives/activitats culturals organitzades al llarg de tot el territori. (Divulgació i recuperació de camins tradicionals i històrics, Cinema de muntanya, publicacions de llibres, guies, actes commemoratius de 25 i 50 aniversaris de clubs, excursions culturals, concursos de fotografia, dibuix, promoció dels pobles menuts d’interior, ...)
No vullc deixar passar aquesta oportunitat per agrair sincerament el suport i la col·laboració del comité de la vocalia format per Rosa Laparra, Carles Mansanet i Joan Andreu Belles, amb els que he coincidit en la prioritat de recolzar l’associacionisme excursionista, que ells be coneixen com a membres de la Societat Excursionista de València, Centre Excursionista d’Alcoi i Centre Excursionista de Castelló.
Seguint el model d’altres federacions autonòmiques, hem incorporat a la nostra la convocatòria anual del Premi FEMECV de fotografia de muntanya, que aquest any arriba a la seua IV edició, i en el que incentivem i donem a conèixer la afició de molts federats a la fotografia en les seues eixides i activitats a la muntanya.
En l'àmbit del voluntariat, en novembre de 2019 celebrarem la Iª Jornada FEMECV del voluntariat, amb la participació la Plataforma del Voluntariat de la C.V.,  la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, ADENE (Asociación para la Defensa de la Naturaleza de Enguera)  i de l’associació El Cantal (Asociación de amigos del patrimonio natural y cultural Alturano) de Altura, Scouts Valencians i Moviment Escolta de València, el Centre Excursionista de Pego, el Club Marathó Crevillent i voluntaris del Buixcarró – Club Atletisme fuig que et xafe de Quatretonda.
L’assemblea general celebrada el passat 20 de novembre a l’Alcora aprova els primer estatuts del voluntariat de la FEMECV, necessaris per a la inscripció en el Registre d'Entitats de Voluntariat de la Generalitat Valenciana, requisit indispensable per a accedir a subvencions o per a establir convenis amb les administracions públiques.
Des de 2020 tenim un conveni amb AVAMET, l’associació valenciana de meteorologia, de la que també som socis, i que ens permetrà participar en jornades formatives i cursos organitzats per esta entitat en l'àmbit de la meteorologia. També disposem a la web de la FEMECV, d’un enllaç amb la web d’AVAMET on poder consultar les dades meteorològiques en temps real de totes les estacions metereoliques que AVAMET disposa al llarg de tot el territori de la C.V.
 
Quins projectes o desitjos tens com a vocal?
Consolidar i expandir el programa d’ajudes FEMECV per activitats culturals, de manera que any rere any siguen més els clubs i federats/des que puguen presentar iniciatives/projectes i obtenir el suport de la federació. Cada any tenim centres i clubs de muntanya que compleixen, 25, 50 i molt prompte fins a 75 anys d'existència, i es una oportunitat que tenim i no podem deixar passar per recopilar, donar a conèixer i posar en valor la història de l’excursionisme valencià, amb publicacions i exposicions commemoratives i aquest és també un dels objectius de la vocalia i del programa d’ajudes.
Ens agradaria poder comptar en la nostra programació amb una activitat que combines la muntanya i la música, tenim molts clubs excursionistes i moltes societats i agrupacions musicals als nostres pobles, de segur que hi haurà moltes persones que compartixen aquestes dues activitats: la muntanya i la música, i serià molt gratificant poder tenir una excursió amb concert a un dels nostres paratges o espais naturals
 
És fàcil compaginar esport i cultura?
Des de principis dels anys 40 del segle passat, quan es constituixen al País Valencià les primeres entitats excursionistes, no sols realitzaven activitats esportives sinó que també eren centres culturals, on hi havia grups de teatre, projecció de cinema biblioteca, conferències, fotografia, cursos per aprendre valencià,... Hui en dia la vessant cultural del muntanyisme també es present i es concentra fonamentalment, en conèixer el nostre territori, els seus pobles, elements patrimonials situats als espais naturals, els camins històrics,
 
Existeix consciència per part dels federats i la societat en general de la relació i l'equilibri entre el muntanyisme i la conservació i promoció del territori?
Majoritàriament considere que si hi ha consciencia entre el col·lectiu federat i en la societat en general, de la relació i equilibri entre el muntanyisme i la conservació i promoció del territori. La seua conservació es beneficia a tots i ens permetrà a nosaltres i a les generacions futures poder gaudir-ne. En les dos últimes decades s’ha incrementat notablement la quantitat de persones que surt a la muntanya a fer excursionisme i altres modalitats dels esport de muntanya, açò és molt positiu per a la salut i benestar de les persones. També permet la vida i el manteniment dels municipis més menuts emplaçats a les zones de muntanya. Ara bé hem de ser conscients que la muntanya, el territori en general, el patrimoni natural i monumental, així com el medi ambient, son elements fràgils, que hem de protegir i conservar. Es fa necessari ordenar, regular totes les activitats que tenen lloc a les muntanyes i espais naturals, amb la finalitat de protegir la seua conservació, millora i que totes i tots ho pugam gaudir.