Quina és la teua relació amb la muntanya?

Bé, vaig començar a eixir a la muntanya en l'adolescència amb els Júniors de la parròquia del barri i sobretot en els campaments d'estiu. Una vegada finalitzada aqueixa etapa em vaig apuntar al Centre Excursionista de València, on vaig tindre l'oportunitat de conéixer a molta gent que em va aportar l'amor per la muntanya, pel medi ambient, el patrimoni i el senderisme.

Allí vaig tindre l'oportunitat de realitzar el primer curs de Tècnics de Senderes que es feia a Espanya, de la mà de la FEDME, i a partir d'ací, la meua pràctica esportiva i la meua dedicació quasi exclusiva ha sigut per al món del senderisme.

També he col·laborat amb diverses institucions com Turisme Comunitat Valenciana i València Turisme en l'elaboració de fullets i en la divulgació del senderisme. A més, tinc publicats dos llibres d'excursions i la topoguía del GR 10 en col·laboració amb Carles ferris i la topoguía del GR 331 “Camí de Conquesta”

Des de quan estàs al capdavant de la vocalia?

En Senders i Refugis estic com a responsable des d'aquesta legislatura, però des de l'any 92 he estat vinculat d'una forma o una altra al Comité de Senderes i a la Federació, també com a Tècnic de Senderes.

Què et va portar a sumar-te a aquest projecte i fer-te càrrec d'aquesta vocalia?

Conec a Carles des de l'època del CEV, fa ja més de 25 anys. Els dos som Tècnics de Senders i coneixíem de primera mà la gran necessitat de donar un impuls a les senderes homologades a la Comunitat Valenciana, per això no vaig dubtar en cap moment a acceptar la seua proposta com a vocal de senderes i refugis.

Com és el treball que es fa des de la vocalia de Senders i Refugis?

La meua dona irònicament diu que soc un “buròcrata de la muntanya”. Gestionar més de 750 senders que sumen 9.000 km de recorregut no és gens fàcil i implica molta dedicació, esforç i treball: homologacions, controls de qualitat, revisió d'expedients, assessorament a entitats locals, el Registre Públic i Esportiu de Senderes, etc. Tinc la sort de comptar amb molt bons col·laboradors dins del Comité de Senderes repartides en les tres províncies. A més, tot això no seria possible sense el treball dels Tècnics i Tècniques de Senders i amb el suport de l'administració de la FEMECV d'Alicia, Lorena i Arturo. Entre totes i tots formem un bon equip.

En el tema de refugis, la nostra missió consisteix a donar un suport als clubs, a través de l'assessoria legal de la Federació, i donar a conéixer els refugis i albergs en la nostra Comunitat. Per temes de pandèmia no vam poder realitzar les jornades de portes obertes, que esperem reprendre enguany. Cal destacar la iniciativa de la Generalitat amb el projecte del Refugi Escola de Peñagolosa en el qual estem treballant conjuntament.

Quina iniciativa, de les quals s'han posat en marxa des de la vocalia, et genera més satisfacció o ha suposat un repte?

Quan vam agafar el testimoni no pensàvem que el tema de senders estava tan abandonat. El primer pas va ser digitalitzar tots els expedients de les senderes. Un treball que ens ha costat més de dos anys i que amb la pandèmia de la COVID-19 per al mig s'ha retardat molt. També l'actualització de les fitxes de treball per a adaptar-les a les necessitats actuals, la revisió de les dades i la renovació del cercador de senders.

Què queda per fer en la vocalia?

Quatre anys es queden curts per a un projecte tan gran i ambiciós. Ara finalitzem la primera fase de les tres que tenim previstes. Encara ens queda desenvolupar un gestor d'expedients i una seu electrònica, tant per als promotors com per als Tècnics i Tècniques de Senders que ja estan previstes en pressupostos i que començarem a desenvolupar en els pròxims mesos.

És molt important i, continuarem treballant, en la millora de la comunicació tant amb els clubs com amb els ajuntaments promotors de senderes i també amb les empreses de senyalització. Ens hem adonat que aqueixa comunicació és imprescindible i que, si es fa bé, funciona.

Un altre punt per millorar és la relació amb les institucions públiques, sobretot amb la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica amb la qual tenim signat un conveni per a la gestió del Registre Públic de Senderes. Hem d'aconseguir que aquestes institucions impulsen noves subvencions i inversions, ja no sols per a la creació de nous senders, sinó per al manteniment d'aquests, amb l'objectiu de crear una xarxa de qualitat com l'estan promovent altres autonomies. Al senderista no li interessa la quantitat de quilòmetres, sinó poder seguir les marques amb seguretat. Ací incloem l'actualització del Decret de senderisme que, després de quasi 20 anys, necessita una revisió i adaptació.

S'ha estrenat la nova web de senders què aportarà als federats i a la societat en general?

Tot el treball que s'ha realitzat en aquests tres últims anys, es veu ara recompensat amb la publicació d'aquesta nova web, amb un cercador molt més accessible i renovat, amb dades revisades i amb nous camps com l'estat de l'homologació, característiques tècniques, MESURA, visualització de mapes i perfils, accessos al sender amb Google Maps, espais naturals protegios, etiquetes d'interés (mediambiental, geològic, apte per a marxa nòrdica o sendera inclusiva entre altres), etc. així com avisos i la descàrrega dels tracks i mapes basats en la cartografia de l'Institut Cartogràfic Valencià.

Perquè us feu una idea del treball realitzat, el nou cercador té més de 32.000 dades i més de 1.200 arxius per a descarregar. A poc a poc, conforme es vagen realitzant els controls de qualitat, esperem anar actualitzant les dades que falten. Amb aquesta nova eina la FEMECV contribuirà al fet que puguem gaudir de la muntanya a través de l'accés i la difusió de les senderes homologades i, en definitiva, a transmetre respecte i estima pel medi ambient i la cultura del nostre entorn natural i rural.

Com valores la qualitat dels senders i refugis de la Comunitat Valenciana? Hi ha alguna cosa que la diferencie d'altres autonomies? Quins aspectes caldria millorar?

No estem en una situació ideal. Més de la meitat dels senders homologats a la Comunitat Valenciana no tenen controls de qualitat o aquests són negatius o condicionats. A més, cal afegir que hi ha molts senders que no estan en el Registre Públic de Senderes i per això no poden accedir a subvencions per al seu manteniment. Estem molt lluny d'altres autonomies, que dediquen molts més recursos a la seua xarxa de senders amb la idea de promocionar un turisme d'interior responsable i mediambientalment sostenible.

No es pot promocionar el senderisme des de les institucions públiques quan no hi ha un suport real darrere.  Necessitem amb urgència ajudes per al manteniment de la xarxa de senders, per a realitzar els controls de qualitat cada quatre anys com s'indica en la normativa i, sobretot, per a fomentar i incloure aquells senders que estan fora del Registre Públic.

Es percep des de la vocalia i la Federació que hi ha una major afluència als senders i la muntanya a causa de la crisi sanitària?

Amb les dades que manegem del cercador, aquests dos últims anys els accessos han crescut més de 35% respecte als anys anteriors a la pandèmia, amb més de 200.000 visites en la nostra web.

Cal recordar que, segons les dades de la Federació Espanyola, som 4 milions els usuaris d'aquest esport a Espanya, una mica menys del 10% de la població i que en el món federat només un 1% no fa senderisme, mentre que per al 53% és la seua pràctica exclusiva o habitual. Això, dins de l'activitat turística en qualsevol època de l'any i sobretot en zones d'interior, té un evident impacte econòmic amb especial rellevància en el desenvolupament rural i la lluita contra la despoblació.