Els dies anteriors deixaven entreveure la condició que oferiria la paret, els núvols de tota la Costa Blanca semblaven nàixer en el nostre benvolgut Penyal, la qual cosa és sinònim d'una humitat propera al 100%. El divendres es feia lliurament de dorsals just en la base del gran monòlit, les mirades dels nouvinguts s'anaven feia un Penyal que per moments semblava un volcà en erupció, tots semblaven comprendre la situació.
I així va ser, a les 7 en punt del matí arrancava l'edició 2018 d'una prova que complia 17 anys i que enguany presentava una gran novetat quant al lloc de finalització. Les cordadas, després de les 12 hores de rigor, havien d'estar de retorn en el punt d'eixida, factor que es va comprovar com un encert en donar-li a l'esdeveniment major calidesa i emoció. Els 50 escaladors, ja en paret, no van tardar a comprovar que el magnesi anava a ser aliat clau, la paret estava salitrosa i humida d'allò més, les gavines ho sabien i clacaven amb més força que mai. Però lluny d'acovardir-se, cadascun d'ells i elles va començar des de ben ràpid a donar el millor de si mateix. A destacar, del sempre motivante sorteig de les rutes d'inici, el jove tàndem format per Álvaro Teatino i Rubén Fernández, que, per a sorpresa dels presents, decidia donar-li un pegue a la monstruosa Guillem Sendra, el "tòtem peñonero" del lliure en paret.
La jornada, com era d'esperar a causa del mullat del terreny, ens va oferir algun que un altre moment d'inquietud als qui observàvem la prova des de fora de la paret; embosses en passos durs amb els seus consegüents vols, algun que un altre embarque solucionat sense problemes gràcies a el “megàfon màgic” de l'organització, una retirada sense més conseqüència que el clàssic "enganchón" de nus al rapelar i l'esglai amb majúscules que ens donava la bona d'Helena en arrancar un bloc dels metres inicials de la via Valencians. L'incident va ser cobert sense problemes per les forces de seguretat, que estan al peu del cañon durant tota la prova,  tot va quedar en una luxació de muscle, un bon colp en les costelles i en un bon recordatori per a tots de la serietat que suposa afrontar una prova d'aquest tipus.
En l'estrictament esportiu la cordada dels Vernich, Álvaro i Lluis, donaven mostres des de l'inici que anaven a per totes. Una després d'una altra van ser escalant les 5 vies que els donarien la victòria final en la categoria sènior másculino. Pilar López de Sancho, Potencia perruquera, Revelació, Herbes Magiques i La Manuel van ser les rutes que alçaren al punt alt del calaix als Vernich.
Els dos joves valencians venien de guanyar en el ral·li del Doll i quedar tercers en el de la Cabrera. En segona posició va quedar la cordada de Roy de Valera i Javi Martín “Mercuri”, una cordada de locals que, com l'any passat, no posa les coses fàcils als guanyadors en estar fins a l'últim moment estrenyent les rosques de gom a gom, aquests dos vells roqueros també van escalar 5 grans rutes i uns pocs punts els va deixar per darrere dels Vernich. I destacar també la tercera plaça que van aconseguir els andalusos Rubén García i Rafa Díaz en escalar, entre unes altres, la sempre impressionant Triple Directa.
En categoria mixta el nivell va ser molt alt. La cordada formada per Victoria Foxwell i Jose María Leal es va portar la victòria per davant de Marta Marcos i Francisco Jesús Rodríguez , segones classificades, i Laura Collados i Dani Rodes que van ocupar el tercer calaix del pòdium. Les tres cordadas van escalar, per a estar en els diferents calaixos, tres rutes de la impressionant cara SO.
En la categoria regna per edat els locals Miguel Cebrían i David Moncho van ocupar un primer lloc que van vendre molt car els andalusos Alberto Corrals i Ivan Jara, segons classificats. Miguel i David es van portar, a més, el premi especial a la cordada +100 (anys) amb millor puntuació. La tercera plaça la van ocupar Rosa Real i Carlos Tudela, uns habituals de les 12 hores que enguany van formar tàndem mixt i, com sempre, ho van donar tot en una de les seues parets favorites.
I en fèmines la lluita va ser tan igualada que l'empat a punts és el que van obtenir les andaluses María Salazar i Rocio Monteolivafront les valencianes Lucia Ribes i Regina Zacares, ocupant el merescut primer calaix les quatre. Per darrere Olga Revelles i Helena Córnic, llàstima la caiguda d'Helena perquè segur haria donat molta guerra.
Com sempre, fer un especial reconeixement als voluntaris del Grup de Muntanya de Calp i el Club Alpí de Gandia, Bombers, Guàrdia Civil i servei de socors aerotransportat de la Diputació d'Alacant per estar al peu del canó durant les més de 12 hores que dura la prova. I les gràcies a les marques Tulson Tolf, Tramuntana esports, Trangoworld, FixeTechrock, Cellers Oncle Pío, 8cplus i Xocolates Valor pel suport incondicional que mostren cap al Ral·li. Per descomptat un altre especial agraïment tant a la nostra Federació Territorial com a l'Espanyola, gràcies a FEMECV i FEDME pel suport explícit i implícit als Ral·lis 12 Hores.
L'any que ve les 12 Hores del Penyal compleixen 18 anys, atents perquè la majoria d'edat la celebrarem com correspon, la llegenda seguirà creixent! Les gavines i el salitre us esperen!

Organització 12 Hores Penyal d’Ifach